L'home que conduïa un Chevrolet: una biografia del Beat Esiqui Josep

Acaba de sortir de l'editorial "L'home que conduïa un Chevrolet. Biografia del Beat Esiqui Josep", de Xavier Margenat i amb pròleg de Salvador Sunyer (Curbet Comunicació Gràfica, 2010). Tracta de la vida del meu tiet-avi, germà de La Salle, màrtir de la guerra civil i beatificat fa tres anys. 

Xofer de la comunitat de la Salle de Fortianell (Fortià), mecànic, lampista,..., era una persona alegre, treballadora, servicial, pietosa, amb una gran fe. Una fe de la que va saber donar testimoni tant en les coses més petites de la seva vida ordinària, com amb la seva mort, heroicament.

"Vet aquí, a tall d'exemple -ens diu Salvador Sunyer en el seu pròleg del llibre-, la vida i la mort del Beat Esiqui ja en camí de ser canonitzat. Era un tros de pa batejat que no tenia un no per ningú. L'home que cnduïa un Chevrolet que no era seu perquè era entès en mecànica, en agricultura, en electricitat i en educació com un bon fil de Sant Joan Baptitsta de La Salle. En fi, un manetes de cap a peus incapaç de fer mal a una mosca, moria bàrbarament assassinat a les mans de la salvatjada quan ja gairebé tocava la salvació refugiant-se a França".

La presentació de llibre tindrà lloc a la Biblioteca de Salt el 29 de novembre a les 20:30h, i comptarà amb la presència de l'alcaldesa de Salt, Iolanda Pineda, l'historiador Jordi Bohigas, l'autor, Xavier Margenat; l'editor, Quim Curbet i el Germà Guillermo de La Salle.

Oració als beats de Salt

Beats Esiqui Josep (Baldomer) Margenat Puigmitjà i Anselm (Anicet) Falgueras Casellas, religiosos i màrtirs

Oh Déu, que concedíreu al beats de Salt la fortalesa necessària per donar testimoni de la fe sofrint el martiri, atorgueu-nos la gràcia i l'alegria de la conversió, i ensenyeu-nos a ser testimonis de Crist amb el nostre exemple i una vida coherent, col·laborant així en la nova evangelització.

Per la intercessió del beats de Salt i la de la Verge Maria, Reina dels Màrtirs, doneu-nos, Senyor, la gràcia de la fidelitat i concediu-nos el favor que us demanem ... (demani's). Per Crist, Senyor nostre. Amén.

(Amb llicència elcessiàstica)

Ceremònia de la beatificació

La ceremònia de la beatificació tingué lloc a la plaça de Sant Pere de Roma el 28 d'octubre de 2007 juntament amb altres 496 màrtirs de la persecució religiosa a l'Estat espanyol durant el s.XX.

“Donem gràcies a Déu pel gran do d'aquests testimonis heroics de la fe que, moguts exclusivament pel seu amor a Crist, van pagar amb la seva sang la seva fidelitat a Ell i a la seva Església. Amb el seu testimoni il·luminen el nostre camí espiritual cap a la santedat, i ens encoratgen a entregar les nostres vides com ofrena d'amor a Déu i als germans. Al mateix temps, amb les seves paraules i els gestos de perdó cap als seus perseguidors, ens impulsen a treballar incansablement per a la misericòrdia, la reconciliació i la convivència pacífica. Us invito de tot cor a enfortir cada dia més la comunió eclesial, a ser testimonis fidels de l'Evangeli en el món, sentint el goig de ser membres de l'Església, veritable esposa de Crist.

Demanem als nous Beats, mitjançant la Verge Maria, Reina dels Màrtirs, que intercedeixin per l'Església a Espanya i en el món; que la fecunditat del seu martiri produeixi fruits abundants de vida cristiana en els fidels i en les famílies; que la seva sang derramada sigui llavor de sants i nombroses vocacions sacerdotals, religioses i missioneres. Que Déu us beneeixi!”

Fragment del discurs pronunciat per Benet XVI, després de resar l'Àngelus, un cop finalitzada la beatificació dels 497 màrtirs.

Beat Esiqui Josep (Baldomer) Margenat Puigmitjà

Nasqué a Salt, al barri de Sant Antoni, el 4 de juliol de 1897. Ingressà en el Noviciat Menor de la Salle a Hostalets el 23 de març de 1911. Va passar al Noviciat de Bujedo (Burgos) on va rebre l'hàbit religiós i el nom d'Esiqui Josep el 3 de febrer de 1913.
Exercí el seu ministeri a l'escola de la Salle de Salt. Al cap de poc emmalaltí i hagué d'anar a recuperar-se a Llívia. Posteriorment fou destinat dos anys a Limoux (França). El 1922 el seu destí va ser Fortinell, a Fortià (Girona). Allà es dedicà durant catorze anys a feines manuals, en servei a la comunitat. Va ser un religiós de conducta exemplar, servicial, molt treballador i pietós, i tenia una fe viva i profunda en la Sagrada Eucaristia, que es manifestava en el seus actes d'adoració.
Quan va esclatar la guerra, les autoritats locals oferiren vehicles per traslladar els religiosos de Fortinell a França. El beat Esiqui Josep va preferir quedar-se per vetllar per la casa. Al cap de poc, els milicians van saquejar-la i mataren al sacerdot. El beat Esiqui fugí i s'ocultà a Figueres. Més tard, amb l'ajuda del seu germà, va anar a Salt i es refugià a casa seva.
El 31 d'agost va anar al consolat francès per sol·licitar passaport per anar a França com a veremador, però no li concediren. El dia següent al vespre, el Comitè de Salt va sorprendre al beat Esiqui i al seu germà. L'endemà, 2 de setembre de 1936, van ser duts a Orriols. Allà feren baixar del cotxe al beat Esiqui i l'afusellaren poc després a Camallera. Tenia 39 anys.

Beat Anselm (Anicet) Falgueras Casellas

L'Anicet va néixer el 16 d'abril de 1879 a Salt. El 24 de juliol de 1893 va ingressar en el juniorat dels Germans Maristes de Canet de Mar. El 15 d'agost de 1895 va emetre el vot d'obediència. L'any 1900 va fer la professió perpètua. Fou cofundador de la primera casa marista de Mèxic, a Guadalajara. Va treballar a Mèxic des del 1899 fins al 1909.

Era molt pietós, mortificat i auster. S'estalviava els postres en el refectori i els repartia després, en els seus passeigs, entre pobres i nens als qui catequitzava. Aquestes escenes es desenvolupaven en el port, entre gitanets de la Barceloneta, i a Sant Josep de la Muntanya.

Exercí el càrrec d'ecònom en el juniorat de Vic. No era una comunitat rica, però el germà Anselm tant s'aplicà en el seu comès, que a ningú mai li va mancar res necessari.

En començar la persecució, es va mantenir amb molta serenitat i prengué mesures prudents per a fer front a la situació el millor possible. Atengué als diferents grups de la casa de Vic: juniors i Germans, amagats i repartits per les masies de del Pla de Vic. El dia 30 de juliol de 1936, quan els milicians s'havien apoderat de l'escola i l'havien transformat en una xeca, el germà Anselm baixà a Barcelona.

A principis d'octubre de 1936 tingué notícies d'un possible embarcament amb destí a Marsella. El dia 7 es dirigí al vaixell “Caporal Sant Agustí “, al port de Barcelona. Tots els que van acudir aquesta cita van ser conduïts traïdorament a la presó de Sant Elies. El germà Anselm i altres 45 religiosos van ser assassinats la nit del 8 d'octubre. Tenia 57 anys.